Les ponts du diabledefault
©Les ponts du diable
patrimoni històricEls altres patrimonis històrics de Ceretde Ceret

Els altres patrimonis històrics de Ceret

Descobreix les portes de la ciutat i molts altres patrimonis!

Porta de França a Ceret i la Casa Companyo

A l’edat mitjana, si arribem des de la plana del Rosselló, creuem el Pont du diable, i és pel carrer Vell (avui carrer de la República) que s’arriba a la ciutat de Ceret. Davant de viatgers, habitants i comerciants, s’alça la Porte de France, dues torres que formen l’entrada principal de la ciutat, la que dona a França. A banda i banda hi ha les muralles que envoltaven la ciutat. Un pont llevadís va permetre creuar la rasa. Una altra porta, la Porte d’Espagne obre les muralles cap al sud.

Davant, la Place du Barri ofereix una zona de venda al carrer per als venedors ambulants o per badar per als curiosos. Al  segle XIX, encara és un lloc que es troba ple de vida, on les festes religioses i les processons són al centre de la dinàmica local.

Port de França, catalogat com a Monument Històric el 1949.

A la plaça hi ha la Casa Companyo, amb una façana d’estil neorenaixentista italià, d’una família de notables de la ciutat de Ceret. Al segle XIX, mentre la ciutat està abellida i adornada amb un cinturó vegetal de plàtans, aquest hotel particular es recolza en una part de l’antiga muralla, i està decorada amb elements de terracota fabricats industrialment per la casa Virebent de Tolosa. Una façana majestuosa que serveix de fons d’escenari a tots els esdeveniments…
La Casa Companyo acull actualment la mediateca de la ciutat.

Porta d'Espanya a Ceret (PAHT)

Sota el regne de Mallorca, la ciutat es va desenvolupar i es va protegir envoltant-se de muralles. A continuació, es van obrir dues portes principals per permetre l’accés de residents i comerciants a la seva ciutat: una en direcció a França, l’altra en direcció a Espanya, d’aquí els seus noms. A partir del segle XIX, la ciutat s’abelleix. Destrueix les seves muralles o les transforma en cases i mansions. Disposa d’una zona de passeig sota els plàtans recentment plantats, la Passejada.  Al mateix temps, l’aigua del riu Tech que arriba a través del canal de reg es propulsa als carrerons del nucli antic per netejar-la. A continuació, es dona una nova fisonomia a la ciutat que es modernitza.

La Casa del Patrimoni Françoise Claustre es va instal·lar el 1995 en una torre de la Porte d’Espagne. Un museu arqueològic que recull el resultat de les excavacions realitzades al Vallespir i l’Aspres per aquest arqueòleg, la “fama” del qual va ser notable durant la seva presa com a ostatge al Txad en la dècada de 1970.

Monument als Morts

"El Dolor" a Ceret

«La Douleur», 1922, obra d’Arístides Maillol
El 1919, la ciutat de Ceret es va dirigir a l’escultor nord-català Arístides Maillol (1861-1944) per a la creació del seu memorial de guerra, en memòria dels 151 nens que van morir per la pàtria durant la 1a Guerra Mundial. Catalana, robusta i senzilla, aquesta dona convida a la contemplació. Ret homenatge a les dones que portaven les famílies, les granges, les fàbriques en absència dels homes que anaven al front. Un dolor sensible i humà perfectament revelat per Maillol. Una sèrie de dibuixos preparatoris van ser dipositats al Museu d’Art Modern en el moment de la seva creació.

Catalogat com a Monument Històric el 1994. Etiqueta XXe.

Font dels 9 dolls a Ceret

Erigida el 1313 durant el regnat de Sanç I de Mallorca, aquesta font original pels seus 9 dolls és el símbol d’un territori marcat per les revoltes: al segle XV, el rei Ferran II d’Aragó corona la font amb un emblema de lleó de Castella. Després de l’annexió del Rosselló (Catalunya nord) a França, es va inscriure a la seva base la frase: “Venite Ceretens, leo factus est gallus” (Veniu Ceretans, el lleó es torna gall). I, per enfortir la retenció francesa de la població local, el cap del lleó es va girar cap al regne de França. En aquesta plaça s’estudiaven els termes del Tractat dels Pirineus (1659).

Catalogat com a Monument Històric l’any 1910.

Les Castellas

de Ceret

Instal·lat en un promontori amb vistes a la ciutat de Ceret, una espessa muralla a la dreta de l’edifici i la base d’una torre al jardí, constitueixen els rars vestigis encara visibles d’aquest antic castell senyorial de la ciutat (segles IX-X). El 1916, el pintor Pierre Brune (1887-1956) es va traslladar a Ceret. Va arreglar la seva casa sobre ruïnes del castell. A partir de 1919, la seva casa-taller les “Castellas”, es converteix en un lloc de trobada per als seus amics artistes com Soutine, Krémègne, Masson, Loutreuil … El conjunt de l’obra de Pierre Brune testifica la seva fidelitat a l’observació de la natura i la seva afecció a Ceret moltes vegades pintada a través dels seus paisatges. El 1948, amb l’ajuda de Frank Burty Haviland, Pierre Camo o Michel Aribaud, així com del municipi, es va posar en marxa el projecte de creació del Museu d’Art Modern. Nomenat comissari, es va esforçar a recollir les obres d’artistes que s’havien allotjat a Ceret: Picasso i Matisse van ser dels primers donants oferint a la ciutat les ceràmiques sobre la tauromàquia per part de Picasso, i una sèrie de 14 dibuixos realitzats per part de Matisse.

El museu va ser inaugurat el 18 de juny de 1950.

Monument al canal de reg

de Ceret

El 2 de febrer de 1753, el Consell Municipal de la ciutat de Ceret va deliberar per sol·licitar la construcció d’un canal destinat al reg d’una part del territori. Aquest projecte és important perquè es tracta de cinc municipis del Vallespir: Amélie-les-Bains, Reiners, Ceret, Sant Joan Pla de Corts i Morellàs. Però es va trigar més de 100 anys a construir-se el canal de reg. El 1866, un sindicat de 8 agricultors va finançar el canal, que va permetre el reg de terres agrícoles. Aquest subministrament d’aigua captada al riu Tech, duplica després la producció agrícola i participa en el desenvolupament del cultiu de la cirera. Actualment, més de 2.000 persones repartides en les 800 hectàrees dels cinc municipis que pertanyen al projecte es beneficien del canal de reg de març a octubre.

Amb l’objectiu de retre homenatge als agricultors que van invertir tant físicament com econòmicament en la creació d’aquest canal de reg, la ciutat de Ceret va inaugurar el 30 de març de 1937, un memorial, obra de l’escultor Gustave Violet. Al vestíbul de l’ajuntament de Ceret es conserven els panells originals de terracota, substituïts in situ, per còpies de bronze.

L'Assís català

a Ceret

Aquesta estàtua de pedra realitzada el 1923 per l’escultor català Manuel Hugué dit Manolo (1872-1945), ret homenatge al compositor Déodat de Séverac, que va morir a Ceret el març de 1921 a l’edat de 48 anys. Déodat de Séverac descobreix amb Ceret, música catalana. El 1910 va compondre “Heliogabalus”, una tragèdia lírica en tres actes, obra en la qual va introduir la cobla catalana. Manolo va esculpir des de molt jove als barris més baixos de Barcelona. El 1903 es va traslladar a París on va conèixer el pintor Pablo Picasso, el compositor Isaac Albéniz, el pintor Ignacio Zuloaga i el seu amic d’infància Antoni Bofill. El 1909, Manolo es va traslladar a Ceret. Serà l’origen de l’arribada de diversos artistes com Pablo Picasso durant l’estiu de 1911 i Georges Braque un mes després.

Seguim connectats

Les últimes notícies i bones ofertes es poden trobar al nostre butlletí mensual, rebre’l per correu electrònic!

Tancar